Nupcias y descendientes
Se casó con Garsenda de Armañac , hija del conde Guillermo de Armañac. De esta unión nacieron:- Unifredo de Ribagorza (? - 979 ), conde de Ribagorza
- Arnaldo de Ribagorza (? - 990 ), conde de Ribagorza
- Isarno de Ribagorza (? - 1003 ), conde de Ribagorza
- Ava de Ribagorza (c. 945 - d. 995 ), casada hacia el 960 con el conde García Fernández de Castilla.
- Toda de Ribagorza (? - 1011 ), condesa de Ribagorza y casada con Suñer I de Pallars
- Odisendo de Ribagorza, obispo de Roda
Bernardo I de Ribagorza (muerto c. 955), conde de Ribagorza (920-955). Fue hermano de los también condes de Pallars, Lope I y Isarn I.
En el año 919 Bernardo luchaba junto a su primo Sancho Garcés I de Pamplona para conquistar el castillo de Monzón a la familia muladí Banu Qasi.1
Según las fuentes sarracenas, el 928 o 929 acogió al último patriarca de los Banu Qasi, Muhammad ibn Lope —derrotado por los enemigos, expulsado por sus súbditos y abandonado por sus soldados—.2 Pero el 929 lo habría hecho asesinar para quedarse las ricas pertenencias que llevaba con él.3
Se casó con Toda de Aragón, hija del conde Galindo II Aznárez y su primera esposa Acibella de Gascuña. De este matrimonio nacieron:
- Ramón II de Ribagorza (muerto en 970), conde de Ribagorza.
- Galindo de Ribagorza, casado en 930 con Velasquita de Pamplona, hija de Sancho Garcés I y Toda de Pamplona.
Ramón I de Ribagorza y Pallars ( ? - c. 920 ). Conde de Ribagorza y de Pallars (872-920). Hijo de Lope de Bigorra y de Faquilena de Roergue, hija de Ramón I de Tolosa.
El año 872 el conde Ramón I se proclamó independiente en Ribagorza y Pallars. En 884 buscó alianzas de paz con los gobernantes Banu Qasi de Huesca y Zaragoza e inició una labor de reconquista de los territorios al sur de Ribagorza y Pallars mediante la construcción de fortificaciones en Leovalles, Castellosu y Lemiñano. Asimismo, buscó alianzas con los Reyes de Pamplona, de lo que fue fruto el matrimonio de su hermana Dadildis con García Jiménez, iniciador de la dinastía real Jiménez de Pamplona.
Constituyó un nuevo obispado en 888 segregándose de la diócesis de Urgel, diócesis que con el tiempo acabaría teniendo su sede en Roda, cuya catedral fue consagrada en 956.
En 905 promovió junto con Alfonso III de Asturias y Abd Allah ibn Lope ibn Qasi un golpe armado contra el rey Fortún Garcés de Pamplona en favor de su yerno Sancho Garcés I de Pamplona que supuso el definitivo desplazamiento de la dinastía Íñiga del trono pamplonés.
En 908 Ramón I fue atacado y derrotado por Muhammad al-Tawil, gobernador de Huesca, que a través del valle del Isábena se apropió de Roda, que sería recuperada en 915 con el apoyo del conde Bernardo Unifredo.
A su muerte sus dominios fueron repartidos entre sus hijos mayores: Bernardo recibió Ribagorza e Isarno, Pallars.
Nupcias y descendientes
Se casó en primeras nupcias con una dama de origen desconocido llamada Guinigenta. De este matrimonio nacieron:- Bernardo (fallecido después de 956), conde de Ribagorza.
- Isarno (fallecido después de 953), conde de Pallars.
- Lope (fallecido hacia 947), conde de Pallars.
- Ató de Bigorra, obispo de Pallars
- Miró de Bigorra (fallecido después de 955).
- Ava
Llop I de Bigorra o Llop I Donat de Bigorra (845[1] - v 910). comte de Bigorra (v 870-v 910).
Contingut
Orígens familiars
Segon fill de Donat I Llop de Bigorra i de la seva muller, Faquilena, princesa d'Aquitània. Per tant, fill dels iniciadors de la nissaga; fou comte per la mort, sense fills, del seu germà, Donat II Donat. Ben poca cosa és sabuda del temps entre Donat I Llop de Bigorra, que morí entre 838 i 865, i Ramon II de Pallars-Ribagorça esmentat el 930. La continuïtat i la relació dels governants locals només pot ser restaurada de les poques cartes en les que s'esmenten. Els historiadors creuen que l'herència del títol de comte de Bigorra fou tramès entre els membres d'aquesta dinastia local en els segles IX-X. Per altra banda, com preveia la Capitular de QuierzyDonat I Llop de Bigorra féu una dedicatòria a la seva mare, Faquilena. Fou en una carta lliurada el desembre de 865, al monestir de Sant Orens de Lavedan, al Bisbat de Tarba, en memòria de la seva esposa que havia mort. Entre els que van signar el document, hi ha els fills Donat II Donat, Llop I (Donat) de Bigorra i, probablement, un parent seu, Llop I, vescomte de Bearn.
Sobre la vida de Llop I (Donat) de Bigorra gairebé no se sap res. Els historiadors creuen que heretà el comtat de Bigorra després de la mort del seu germà sense fills, Donat II Donat, que el mantingué fins a prop de l'any 910, quan el rebé Donat III Llop de Bigorra, el seu fill gran.[2] Durant el regnat de Llop I Donat, el possible esdeveniment més important a considerar fou rebre el 879 la butlla del papa Joan VIII dels bisbes del ducat de Gascunya (incloent el bisbe de Tarba, Sarstoni),[3] en la qual, arrel de la difícil situació diòcesi de l'estat gascons, permeté la recollida delme de la població a partir de les herències dels mateixos seculars locals i decidir sobre quina de l'església cal dirigir els fons].[4][5]
Núpcies i descendents
Llop I (Donat) es casà l'any 860 amb Faquilena de Roergue, filla de Ramon I de Tolosa, comte de Tolosa, i de Berta de Reims. D'aquest matrimoni nasqueren:- l'infant Donat III Llop de Bigorra (v 860[1]-945), comte de Bigorra.
- l'infanta Dadilda de Pallars, que es casà amb Garcia II, rei de Pamplona.
- l'infant Ramon II de Pallars i Ribagorça (v. 860 - d. 920), comte de Pallars i Ribagorça.
- l'infant Mansió I de Pallars (?-v 940),[6] vescomte de Lavedan.
Donat Llop I de Bigorra (? - 850). comte de Bigorra (819- v 850) (modernament se suposa que morí vers 870-900).
Contingut
Orígens familiars
Tradicionalment considerat fill de Llop III Centul, Duc de Gascunya (revoltat el 819 contra Pipí I d'Aquitània), perquè ho diu la carta d'Alaó (Donat I Llop hauria rebut Bigorra i el seu germà Centul Llop el Bearn). Però la carta ha estat reconeguda com una falsificació, i ara els historiadors[1] pensen que seria una mica posterior en el temps i seria nét de Llop III Centul (cronològicament li escau ser nét, o fins i tot besnét).El seu pare es deia sens dubte Llop, ja que segons les regles de l'onomàstica el seu segon nom era el primer del seu pare. La seva mare seria Bella, néta probable de Bel·ló, comte de Carcassona.
Núpcies i descendents
Es casà amb Faquilena, filla de Manció que semba pertànyer a una família del Vescomtat de Lavedan,[2] fet que li va suposar rebre un bon dot.- l'infant Donat II Donat de Bigorra (?-900), comte de Bigorra.
- l'infant Llop I Donat de Bigorra (? - 910 o més tard), comte de Bigorra.
- una filla que no sabem el nom.
Íñigo Íñiguez (o, en latín, Enneco Enneconis; c. 7701 -851),2 fue el primer rey de Pamplona entre los años 810/820 y 851 y conde de Bigorra. Se le considera patriarca de la dinastía Íñiga, que sería la primera dinastía real pamplonesa.3
Hijo de Iñigo Jimenez y Oneca,4 la estirpe Íñiga o Eneconis a la que pertenece, fundadora de la casa real de Pamplona-Navarra, proviene de una línea distinta a la dinastía Jimena, siendo ambas de extracción muy diferentes, aunque emparentadas entre sí.
Íñigo Íñiguez (o, en latín, Enneco Enneconis; c. 7701 -851),2 fue el primer rey de Pamplona entre los años 810/820 y 851 y conde de Bigorra. Se le considera patriarca de la dinastía Íñiga, que sería la primera dinastía real pamplonesa.3
No hay comentarios:
Publicar un comentario